Li va causar un hematoma a la medul·la espinal que no van operar fins a 14 hores després de nàixer la filla. La família reclama 3.5 milions d’euros al departament de Salut pels danys ocasionats.

El 14 de novembre de l’any passat va ser el dia més feliç per als lleidatans Carmen Mejía i Ruben Carmona, que es van convertir en pares de la petita Valentina a l’hospital Arnau de Vilanova. Tanmateix, aquell dia també va començar el pitjor malson per a Carmen de 36 anys, que es va quedar paraplègica per la suposada mala aplicación de l’anestesia epidural, wue li va causar un hematoma a la medul·la espinal i que van tardar més de 14 hores a intervenir d’urgència. La familia, representada per l’advocat Enric Rubio ha presentat una reclamació de responsabilitat patrominial a l’Institut Català de la Salut (ICS) de 3.5 milions d’euros pels danys i seqüèles davant del que consideresn que ha estat una “infracció de la conducta professional i el mal funcionament del servei públic d’assistència sanitària.

Carmen Mejía explica que l’embaràs “va ser perfecte” i el 14 de novembre, quan ja estava de 40 setmanes, “vaig ingresar a l’Arnau i van decidir que em practicarien la cessaria perquè el nadó estava molt amunt”. Ja al quiròfan, li van aplicar l’anestèsia mitjançant una punció. “Vaig sentir un dolor terrible. No sé que va passar però hi va haver tres puncions: se’m va adormir gairebé tot el cos. Fins i tot els vaig dir que em queia una galta”, afegeix. La nena va naixer sense problemes cap a les 19.00 hores. Al mateix quiròfan, al sentir una forta coïssor dorsal, va sol·licitar a una infermera que li agafés la nena i que li apliquessin alguna cosa freda a l’esquena perquè li cremava.
Un cop en reanimació, la dona va comentar a les infemeres que no sentia les cames però li van dir que era normal per l’anestèsia. Tanmateix, van passar les hores i les cames no es despertaven. “Cada mitja hora els deia que no tenia cap sensibilitat”. No va ser fins passades les 10 del matí, 14 hores després del part, quan li van fer una ressonància per, posteriorment, operar d’urgència. “El neuròleg em va explicar que havien netejat la zona de l’esquena on hi havia un hematoma”. Però va seguir igual i no li van oferir cap explicació. El 19 de novembre, quatre dies després, va ser traslladada en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
“Allà va ser el primer cop que em van dir que mai tornaria a caminar”, lamenta. Va estar a l’Insititut Guttmann, especialitzat en lesiones medul·lars entre el 20 de gener i el 26 de març. “Alla hi havia un noi que va tenir un accident de trànsit i tenia la mateixa lesió que jo. A ell el van intervenir a les cinc hores i pot caminar ajudat amb una crossa”.

El lletrat de la família afirma que “des que es va produir la cessària amb aplicació d’anestèsia epidural fins que es va adoptar alguna mesura per verificar el motiu de la falta de sensibilitat van transcórrer més de catorze hores, un temps molt prolongat per evitar que la lesió medul·lar fos definitiva”. En tot aquest temps ni l’Arnau de Vilanova ni ningú no m’ha donat una explicació”, assegura la Carmen. Aquest diari es va posar en contacte amb el centre i amb l’ICS a Lleida, que van declinar valorar el cas.

No rep cap tipus d’atenció i sol·licita un habitatge adaptat

Onze mesos després d’haver estat mare, dels quals més de dos se’ls va passar ingressada a l’Institut Guttmann, Carmen Mejía no ha rebut cap tipus d’ajuda mèdica o psicològica. Fins i tot va haver de comprar-se una cadira adaptada per poder banyar-se i que li va costar més de quatre-cents euros. Els familiars també li han aconseguit unes barres per poder incorporar-se i fer una mica d’exercici.

La parella viu en un dúplex però la dona només pot moure’s per la primera planta, que té uns quaranta metres quadrats, i amb prou feines surt al carrer. La seua parella, Rubén Carmona, va anar a la Paeria per sol·licitar un habitatge que s’adapti a aquesta nova situació. “Em van dir que presentés la sol·licitud i que ho estudiarien però, de moment, no ens han dit res”. La seua vida també ha fet un tomb radical ja que és l’encarregat de prestar tota l’assistència i suports necessaris a la seua parella i cuidar la petita. La parella viu aquesta situació amb ràbia i impotència i el seu únic consol és veure com creix la petita Valentina, que el 14 de novembre complirà un any de vida.

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies