El Tribunal Suprem canvia de criteri

El Tribunal Suprem canvia de criteri

És el Banc i no el client qui ha de pagar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats en els préstecs hipotecaris.

El passat 16/10/2018 la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va dictar Sentència mitjançant la qual conclou que és el prestamista (és a dir, l’entitat financera) qui ha de córrer amb el cost de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecaria i no el prestatari (consumidor). En aquest cas, els Magistrats entenen que el negoci objecte d’inscripció és la hipoteca i que l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i ulterior inscripció d’aquell negoci és el Banc.

El Fallo de la Sentència modifica la jurisprudència anterior del Tribunal Suprem que interpreta el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i el seu Reglament, fins al punt que anul·la l’article 68.2 del Reglament, que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost, a l’entendre que és contrari a la Llei.

Polèmica per la regulació de 112 patis interiors i el seu us comercial

Polèmica per la regulació de 112 patis interiors i el seu us comercial

El nou POUM preveu regular 112 patis centrals d’illes d’habitatges al Clot de les Granotes i Pardinyes per reconvertir-los en zones verdes, mesura que ha suposat un allau d’al·legacions per part dels petits comerciants, ja que aquesta mesura comportaria que molts baixos comercials haguessin de limitar la superfície.

Un conjunt de nou ciutadans van presentar una al·legació conjunta, i són representats per l’advocat Enric Rubio, que al·lega que aquesta mesura provocaria un impacte comercial, social i econòmic de gran magnitud.

L’al·legació presentada assegura que en alguns casos, aquestes zones verdes seran inviables per la falta de llum solar a més a més, en altres ciutats com Barcelona o Berlin, on aquests projectes han prosperat després de que un estudi justifiques la seva implementació. En el cas de Lleida no ha sigut així.

El bibliotecari de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida acomiadat per enviar fotos eròtiques a alumnes

El bibliotecari de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida acomiadat per enviar fotos eròtiques a alumnes

Alumnes de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida van declarar davant el Jutge d’Instrucció que el bibliotecari del centre els va enviar fotografies eròtiques. El monitor va reconèixer els fets i va ser acomiadat. Està en llibertat provisional amb càrrecs i té prohibit apropar-se al centre.

El monitor va ser contractat per l’AMPA i feia 12 anys que treballava a l’institut. L’associació de pares i mares, representada per advocat Enric Rubio, es va personar en la causa.

Les estudiants van denunciar el cas amb l’objectiu d’evitar que es produeixin més assetjaments d’aquest tipus.

El Tribunal Suprem veta la possibilitat de litigar al consumidor

El Tribunal Suprem veta la possibilitat de litigar al consumidor

Dimecres passat, 11 de abril de 2018, el Tribunal Suprem va dictar Sentència estimant el Recurs de cassació interposat per l’entitat financera IBERCAJA BANCO, S.A.U. contra la Sentència dictada el 13/12/2016 per l’Audiència Provincial de Saragossa, que havia declarat la nul·litat de la clàusula sòl i la seva posterior novació mitjançant un contracte privat subscrit entre el client i la referida entitat financera.

En aquesta resolució, l’Alt Tribunal ha atorgat plena validesa al contracte privat que fou subscrit entre les parts (entitat financera i consumidor) mitjançant el qual es va procedir a rebaixar la clàusula sòl que conté la hipoteca a canvi que el client renunciés a emprendre accions legals contra l’entitat.

Tot i que les clàusules sòl no són il·lícites, sí es consideren abusives i, per tant, nul·les, quan han estat incorporades en l’escriptura de préstec hipotecari sense que el Banc hagi informat adequadament al client, incomplint el seu deure d’informació i de transparència envers ell. En el cas esmentat d’IBERCAJA, el Tribunal Suprem ha considerat que ambdues parts van estar conformes en subscriure aquell pacte privat, fins al punt que el client era coneixedor i conscient del mateix, concloent que atès que el Banc va complir adequadament el seu deure d’informació i transparència, el pacte privat subscrit resulta vàlid a tots els efectes.

El Tribunal Suprem unifica doctrina en matèria de pensió de viduïtat en persones separades o divorciades

El Tribunal Suprem unifica doctrina en matèria de pensió de viduïtat en persones separades o divorciades

Recentment, el Tribunal Suprem ha unificat doctrina en matèria de pensió de viduïtat en persones separades o divorciades. Es tracta de la Sentència número 895/2017, de 15 de novembre de 2017, que analitza els requisits legals per tal que una persona separada o divorciada judicialment pugui percebre la pensió de viduïtat de la Seguretat Social en cas de mort de qui va ser el seu cònjuge.

Segons estableix la Llei General de la Seguretat Social, per tal que les persones separades o divorciades puguin percebre una pensió de viduïtat és necessari que tinguessin reconeguda una pensió compensatòria. La discussió se suscita en torn a aquells casos en què no hi ha fixada una prestació d’execució continuada i periòdica, sinó que és de pagament únic.

Finalment, el Tribunal Suprem ha resolt que una pensió en modalitat de pagament únic no es pot considerar una pensió compensatòria, perquè no és una prestació duradora i successiva, d’execució continuada i periòdica, sinó una prestació única a satisfer en una sola vegada i en un temps predeterminat.

La conseqüència d’aquesta doctrina és que les prestacions de pagament únic, com que no es poden considerar pensions compensatòries, impedeixen l’accés a la pensió de viduïtat. Aquesta qüestió caldrà tenir-la molt en compte en el moment en què sorgeixi la crisi matrimonial, doncs a l’hora de pactar les concretes atribucions patrimonials s’haurà de valorar com afectarien a una eventual pensió de viduïtat, en especial, per al cònjuge més perjudicat econòmicament per la ruptura.

Cinc anys i mig per al caçador que va matar un agricultor de Tàrrega

Cinc anys i mig per al caçador que va matar un agricultor de Tàrrega

Durant els dies 24 a 29 de novembre es van celebrar les sessions del judici oral arran de la mort d’un pagès a mans d’un caçador a Santa Maria de Montmagastrell. Rubio Advocats defensava els interessos dels germans de la víctima i finalment es va sol·licitar que l’acusat fos condemnat com autor criminalment responsable d’un delicte d’homicidi dolós.

Al llarg del judici, l’acusat va mantenir que el tret s’havia produït accidentalment, durant un forcejament amb la víctima. No obstant, finalment el Jurat va considerar que aquesta versió era insostenible i en data 1/12/2017 va emetre veredicte de culpabilitat. L’Audiència Provincial de Lleida ha dictat Sentència condemnant l’acusat a 5 anys i 6 mesos de presó, aplicant l’agreujant d’abús de superioritat i l’atenuant molt qualificada de reparació del dany, doncs abans del judici va fer front a les indemnitzacions a la filla i als tres germans de la víctima.

Si vols més informació fes click aquí.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies