Els clients hauran d’assumir el pagament de l’Impost sobre les hipoteques

Els clients hauran d’assumir el pagament de l’Impost sobre les hipoteques

El Ple de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem ha decidit aquest dimarts per 15 vots a favor i 13 en contra que són els clients els que han d’assumir el pagament de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats -impost sobre les hipoteques-.

Només dues setmanes després de la coneguda sentencia de 16/10/2018, el Tribunal Suprem es desdiu del criteri recentment fixat i torna a la seva anterior doctrina favorable a les entitats bancàries, en virtut de la qual, el subjecte passiu de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (i, per tant, l’obligat al seu pagament) en els préstecs hipotecaris és el prestatari o consumidor.

Rectificació- El Tribunal recula i modifica la seva decisió

Rectificació- El Tribunal recula i modifica la seva decisió

En relació a l’última notícia que vàrem publicar, us informem que el mateix divendres 19/10/2018, el Tribunal Suprem va recular i va anunciar que revisaria la decisió sobre qui ha de pagar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (el prestamista o el prestatari) en la formalització dels préstecs hipotecaris per l’enorme “repercussió econòmica i social” que aquesta implicava. Possiblement, aquesta revisió es produeixi durant aquesta setmana, de manera que estarem atents a la segona resolució que es dicti al respecte i procedirem a informar-vos de la mateixa tan bon punt la coneguem.

El Tribunal Suprem canvia de criteri

El Tribunal Suprem canvia de criteri

És el Banc i no el client qui ha de pagar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats en els préstecs hipotecaris.

El passat 16/10/2018 la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va dictar Sentència mitjançant la qual conclou que és el prestamista (és a dir, l’entitat financera) qui ha de córrer amb el cost de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecaria i no el prestatari (consumidor). En aquest cas, els Magistrats entenen que el negoci objecte d’inscripció és la hipoteca i que l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i ulterior inscripció d’aquell negoci és el Banc.

El Fallo de la Sentència modifica la jurisprudència anterior del Tribunal Suprem que interpreta el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i el seu Reglament, fins al punt que anul·la l’article 68.2 del Reglament, que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost, a l’entendre que és contrari a la Llei.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies