Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Li va causar un hematoma a la medul·la espinal que no van operar fins a 14 hores després de nàixer la filla. La família reclama 3.5 milions d’euros al departament de Salut pels danys ocasionats.

El 14 de novembre de l’any passat va ser el dia més feliç per als lleidatans Carmen Mejía i Ruben Carmona, que es van convertir en pares de la petita Valentina a l’hospital Arnau de Vilanova. Tanmateix, aquell dia també va començar el pitjor malson per a Carmen de 36 anys, que es va quedar paraplègica per la suposada mala aplicación de l’anestesia epidural, wue li va causar un hematoma a la medul·la espinal i que van tardar més de 14 hores a intervenir d’urgència. La familia, representada per l’advocat Enric Rubio ha presentat una reclamació de responsabilitat patrominial a l’Institut Català de la Salut (ICS) de 3.5 milions d’euros pels danys i seqüèles davant del que consideresn que ha estat una “infracció de la conducta professional i el mal funcionament del servei públic d’assistència sanitària.

Carmen Mejía explica que l’embaràs “va ser perfecte” i el 14 de novembre, quan ja estava de 40 setmanes, “vaig ingresar a l’Arnau i van decidir que em practicarien la cessaria perquè el nadó estava molt amunt”. Ja al quiròfan, li van aplicar l’anestèsia mitjançant una punció. “Vaig sentir un dolor terrible. No sé que va passar però hi va haver tres puncions: se’m va adormir gairebé tot el cos. Fins i tot els vaig dir que em queia una galta”, afegeix. La nena va naixer sense problemes cap a les 19.00 hores. Al mateix quiròfan, al sentir una forta coïssor dorsal, va sol·licitar a una infermera que li agafés la nena i que li apliquessin alguna cosa freda a l’esquena perquè li cremava.
Un cop en reanimació, la dona va comentar a les infemeres que no sentia les cames però li van dir que era normal per l’anestèsia. Tanmateix, van passar les hores i les cames no es despertaven. “Cada mitja hora els deia que no tenia cap sensibilitat”. No va ser fins passades les 10 del matí, 14 hores després del part, quan li van fer una ressonància per, posteriorment, operar d’urgència. “El neuròleg em va explicar que havien netejat la zona de l’esquena on hi havia un hematoma”. Però va seguir igual i no li van oferir cap explicació. El 19 de novembre, quatre dies després, va ser traslladada en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
“Allà va ser el primer cop que em van dir que mai tornaria a caminar”, lamenta. Va estar a l’Insititut Guttmann, especialitzat en lesiones medul·lars entre el 20 de gener i el 26 de març. “Alla hi havia un noi que va tenir un accident de trànsit i tenia la mateixa lesió que jo. A ell el van intervenir a les cinc hores i pot caminar ajudat amb una crossa”.

El lletrat de la família afirma que “des que es va produir la cessària amb aplicació d’anestèsia epidural fins que es va adoptar alguna mesura per verificar el motiu de la falta de sensibilitat van transcórrer més de catorze hores, un temps molt prolongat per evitar que la lesió medul·lar fos definitiva”. En tot aquest temps ni l’Arnau de Vilanova ni ningú no m’ha donat una explicació”, assegura la Carmen. Aquest diari es va posar en contacte amb el centre i amb l’ICS a Lleida, que van declinar valorar el cas.

No rep cap tipus d’atenció i sol·licita un habitatge adaptat

Onze mesos després d’haver estat mare, dels quals més de dos se’ls va passar ingressada a l’Institut Guttmann, Carmen Mejía no ha rebut cap tipus d’ajuda mèdica o psicològica. Fins i tot va haver de comprar-se una cadira adaptada per poder banyar-se i que li va costar més de quatre-cents euros. Els familiars també li han aconseguit unes barres per poder incorporar-se i fer una mica d’exercici.

La parella viu en un dúplex però la dona només pot moure’s per la primera planta, que té uns quaranta metres quadrats, i amb prou feines surt al carrer. La seua parella, Rubén Carmona, va anar a la Paeria per sol·licitar un habitatge que s’adapti a aquesta nova situació. “Em van dir que presentés la sol·licitud i que ho estudiarien però, de moment, no ens han dit res”. La seua vida també ha fet un tomb radical ja que és l’encarregat de prestar tota l’assistència i suports necessaris a la seua parella i cuidar la petita. La parella viu aquesta situació amb ràbia i impotència i el seu únic consol és veure com creix la petita Valentina, que el 14 de novembre complirà un any de vida.

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Fiscalia acusa a deu suposats narcos en el judici més llarg de l’era Covid19

Fiscalia acusa a deu suposats narcos en el judici més llarg de l’era Covid19

Demana entre 4 i 9 anys de presó i assegura que traficar “era el seu mode de vida”. El judici s’allarga al no acceptar l’Audiència suspendre’l per excés d’aforament. La Fiscalia va mantenir ahir la seua acusació contra deu acusats de tràfic de drogues a Almacelles, Lleida, Balaguer i Tarragona al considerar que van actuar per enriquir-se i ho van convertir en el seu mode de vida. Així es va pronunciar el Ministeri Públic a l’última sessió d’un llarg judici, que va començar dimecres passat i es va allargar un dia més del previst després que l’Audiència de Lleida denegués la petició de les defenses de suspendre la celebració per excedir l’aforament establert  a la sala segons la normativa anti-Covid19.

En l’última sessió, celebrada ahir, també van declarar els acusats, que van negar els fets i es va escoltar part de les intervencions telefòniques als investigats. Segons la Fiscalia, les proves dels guàrdies civils que van detenir els acusats demostren la seua participació en els fets. “Traficaven amb drogues per enriquir-se, en van fer el seu mode de vida i no van actuar perquè la seua addicció els obligués a fer-ho”, va assenyalar el fiscal. Així mateix, va considerar que durant la investigació policial es van respectar els seus drets fonamentals i les proves es van recollir correctament, després que les defenses demanessin anul·lar les intervencions telefòniques al considerar que no es van fer amb garanties.

En les conclusions, la Fiscalia va mantenir la posició inicial de sol·licitar penes d’entre 4 i 9 anys per als seus acusats, en funció de la seua participació en l’organització criminal i va recordar que se’ls va intervenir gran quantitat de droga: més d’11kg de cocaïna, 4 d’heroïna i 220kg de marihuana. Tres dels nou acusats es troben en presó preventiva per aquesta causa.

Per la seua part, les defenses van sol·licitar penes mínimes o l’absolució per als defensats  i van al·legar els problemes d’addicció dels seus representats. En el cas d’un dels acusats que s’enfronta a una petició de presó més elevada, el seu advocat, Enric Rubio, va sol·licitar que en el cas que sigui condemnat se l’interni en un centre psiquiàtric o de deshabituació per la seva addicció a les drogues. El primer dia de judici a la sala hi havia 37 persones, quan l’aforament anti-Covid és de 30. Es va fixar més distancia entre els advocats (que eren 9) i es van fer més aturades.

Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Dos mossos jutjats després d’una agressió de policies locals de Vila-seca a un lleidatà. Els demanaven dos anys i mig de presó.

L’Audiència de Tarragona ha absolt l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener de 2013, que va resultar greument ferit. El tribunal, en el qual un dels tres magistrats ha emès un vot particular, determina que “no ha apreciat una voluntat clara i decidida de no voler investigar els fets”. També asseguren que “no s’entreveu cap motiu o interès dels acusats a ocultar els fets investigats […] ni tampoc s’acredita cap mòbil que hagués pogut induir els acusats a ocultar intencionadament dades rellevants per a la investigació.

La Fiscalia afirmava que van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions  clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas. Concretament, deia que l’intendent Morón va obligar una cap a deixar la investigació i cedir-la al sergent, que va obviar al jutjat informacions clau.
El Ministeri Públic, que inicialment demanava una condemna de cinc anys de presó pels delictes de falsedat documental del deure de perseguir delictes, va rebaixar la petició a sengles penes de dos anys i mig de presó, ja que va considerar l’atenuant de dilacions indegudes.

El lleidatà Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va dir ahir que “estem molt satisfets per què s’ha demostrar la seua innocència després de quatre anys molt durs perquè han estat acusats d’un dels delictes més grans de què es pot acusar un policia com és el de no perseguir delictes”.
Pel que fa al magistrat que ha emès el vot particular, considera que els informes hi va haver “omissions que van haver de ser deliberadament esbiaixades i mogudes per un propòsit d’ocultació de responsabilitats amb la única finalitat de cobrir els agents de la policia local”. Considera que havien d’haver estat condemnats un any i mig de presó i inhabilitats. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Els forenses determinen que el menor de 7 anys, va morir de forma sobtada per una cardiopatia congènita. Arxiven la causa contra una monitora per aquests fets.

El titular del jutjat d’Instrucció número 2 de Lleida ha arxivat la causa penal contra una monitora per la mort de un nen de 7 anys a la piscina del Club Tenis Borges Blanques el 16 d’agost de 2018. En l’auto que acorda del sobreseïment lliure de la causa, el magistrat senyala que no s’aprecia que la monitora investigada cometés cap delicte, com el d’homicidi per imprudència greu pel que estava imputada, ja que, conclou, la mort del menor no va ser per ofegament sino per una insuficiència cardiorespiratòria “amb probabilitat d’origen cardíac”. Segons va explicar ahir el advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, els forenses han determinat que el nen va morir a causa d’una cardiopatia congènita i el jutge ha determinat que la seva defensada no va cometre cap delicte ni tampoc cap “acte d’irresponsabilitat”. Simarro va destacar que el auto assenyala que la conducta de la monitora no podria haver evitar la mort del nen, que segons el jutge, es va produir de forma sobtada.

La decisió del jutjat d’instrucció 2 arriba després de que la Fiscalia arxivés en 2018 la causa contra un altre monitor, menor d’edat, al no apreciar delicte. Ambdós monitors treballaven a l’empresa Associació Esportiva Esport Actiu que gestionava un casal esportiu en el que hi participaven deu nens. Enric Rubio, el advocat de l’empresa, va valorar que “s’ha demostrat que l’entitat no va incórrer en cap negligència, que complia amb tots els requisits i que va ser una desgracia aliena a l’activitat esportiva”. La víctima, veí de Els Omellons, va morir el 16 d’agost de 2018 a la piscina del Club de Tennis Borges durant un curset de natació juntament amb 9 menors.

“El nen no va morir ofegat, sino per una cardiopatia, i la conducta de la monitora no podria haver-ho evitat”

El passat mes de setembre, l’Audiència de Lleida va arxivar la causa penal contra 3 socorristes investigades per la mort d’un nen de 6 anys que es va ofegar en les piscines municipals de Tàrrega al juny de 2018. La família de la víctima recorrerà al entendre que hi va haver negligència

La família del nen mort recorrerà al auto del jutjat d’Instrucció 2 de Lleida en front de l’Audiència Provincial al entendre que hi va haver negligència per part dels monitors i del club esportiu. El advocat de la família, Xavier Prats, va assenyalar ahir a aquest diari que mantenen que hi va haver “omissió i deixadesa d’obligacions” dels dos monitors que vigilaven als nens al curset i no es donaven les mesures de seguretat necessàries al centre. Així mateix, va insistir que no hi havia cap responsable de l’empresa que organitzava l’activitat pel que va considerar, “hi va haver una negligència”. L’arxiu de la causa no és ferma i en l’auto el jutge instructor senyala que la família del menor mort pot emprendre les accions civils o administratives que consideri necessàries.

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Els fets van tenir lloc a Vila-seca i un dels inculpats és un sergent de Lleida

L’Audiència de Tarragona va iniciar ahir el judici contra l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès, i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals, de Vila-seca, que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener del 2013. La Fiscalia afirma que els acusats van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas, per la qual cosa demana una condemna de cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa pels delictes d’omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental. En canvi, les defenses sol·liciten l’absolució. Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va assegurar ahir a aquest diari que “van actuar correctament i neguen qualsevol negligència”. Està previst que els dos acusats declarin demà.

Ahir va declarar la cap que va iniciar la investigació de la pallissa. Va explicar que les gestions que feia les traslladava al sergent Cunillera, el seu superior, per mantenir-lo informat. Segons va declarar, el sergent li va demanar reunir-se amb l’intendent que, segons la seua versió, li va demanar que revelés la identitat de l’informador (un policia local). Ella va dir que s’hi va negar adduint que “el posava en perill i partia de la confiança d’aquesta font”, i va afegir que la “tancaven sistemàticament” per parlar del cas. Finalment, la cap va deixar el cas en mans del sergent. Fiscalia diu que Cunillera i Morón van actuar sabent que, amb les poques dades aportades, el cas s’arxivaria, com va succeir.

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Dos bancs, a les sis famílies afectades

El Tribunal Suprem ha condemnat el BBVA i el Banc Sabadell a retornar 304.242 euros a sis famílies que van avançar aquesta quantitat en total per la compra de sis cases adossades a Almacelles que mai es van arribar a construir. Les famílies afectades van avançar diferents quantitats a la promotora, Habitatges Roure-Arnó, entre els anys 2005 i 2006 com a avançament per a la construcció de les adossades en un solar entre els carrers Àngel Guimerà i la carretera de Sucs. Tanmateix, la constructora va fer un concurs voluntari de creditors.

Les famílies afectades, representades pel lletrat Enric Rubio, del despatx Rubio Advocats, van iniciar una batalla judicial contra Caixa Penedès (després Banc Sabadell) i Caixa Catalunya (després BBVA), les entitats que eren darrere de l’operació, al considerar que no van exigir a la promotora-constructora un aval o una assegurança que garantís el retorn dels diners en cas de no poder entregar-se els habitatges. El jutjat de Primera Instància 4 de Lleida va desestimar la demanda el 2015 i, posteriorment, l’Audiència de Lleida només la va estimar parcialment. Les famílies van recórrer a la sala civil del Tribunal Suprem, que ara els ha donat la raó. El Suprem considera que els dos bancs “coneixien o havien de conèixer que al compte del promotor s’estaven fent ingressos dels afectats per comprar les cases, ja que era la mateixa en què es pagava el préstec hipotecari concedit per a la promoció d’habitatges”. D’aquesta manera, l’alt tribunal conclou que “és procedent estimar la responsabilitat per la restitució de totes les quantitats que els compradors van ingressar”. El Banc Sabadell ha de retornar 152.698,12 euros i el BBVA, 151.544 euros.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies