Porta Salut al jutjat al querar-se paraplègica per l’epidural del part

Porta Salut al jutjat al querar-se paraplègica per l’epidural del part

Li va causar un hematoma a la medul·la que no van poder operar fins 14 hores després de nàixer la seua filla a l’Arnau. La Generalitat no contesta la seua reclamació

Una veïna de Lleida que va quedar paraplègica per l’epidural durant el part a l’hospital Arnau de Vilanova ha portat el cas als tribunals després que l’Institut Català de la Salut de la Generalitat no hagi respost la reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar fa més de mig any. Carmen Mejía i Rubén Carmona, que es van convertir en pares de la petita Valentina a l’hospital Arnau de Vilanova el 14 de novembre del 2019, han interposat un recurs davant la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Representats per l’advocat Enric Rubio, reclamen una indemnització de 3,5 milions d’euros pels danys i les seqüeles, que consideren que han estat una “infracció de la conducta professional i un mal funcionament del servei públic d’assistència sanitària”, com va avançar el SEGRE l’octubre passat. Rubio va explicar que “davant del silenci administratiu que hem rebut com a resposta a la reclamació davant del departament de Salut, hem decidit portat el cas als tribunals”.

Carmen Mejía de 37 anys, va quedar paraplègica per la suposada mala aplicació de l’anestèsia epidural que li va causar un hematoma a la medul·la espinal i van trigar més de 14 hores a intervenir-la per aquesta causa. Va ser un part per cesària i Carmen va explicar a aquest diari que “vaig sentir un dolor terrible. No sé què va passar, però hi va haver tres puncions; se’m va adormir gairebé tot el cos. Fins i tot els vaig dir que em queia una galta”.

Al mateix quiròfan, en sentir una forta coïssor dorsal, va sol·licitar a una infermera que agafés la nena, i que li apliquessin una cosa freda a l’esquena perquè li cremava. Un cop a reanimació la dona va comentar a les infermeres que no sentia les cames, però li van dir que era normal per l’anestèsia.

No va ser fins passades les deu del matí, 14 hores després del part, que li van fer una ressonància per, posteriorment, operar-la d’urgència.

“La família, representada per l’advocat Enric Rubio, ha presentat un recurs davant del Tribunal Superior”

El 19 de novembre, quatre dies després, va ser traslladada en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. “Allà va ser la primera vegada que em van dir que mai no tornaria a caminar”, va lamentar. Per aquesta raó, va ser l’Institut Guttmann, especialitzat en lesions medul·lars, entre el 20 de gener i el 26 de març.

Condemnen a un banc a pagar 408.000 € a una empresa lleidatana

Condemnen a un banc a pagar 408.000 € a una empresa lleidatana

El jutjat de Primera Instància número 2 de Lleida ha condemnat una entitat bancària a pagar 408.678,49 euros a una empresa lleidatana corresponents a un contracte de participacions preferents en determinar que l’entitat va incórrer en “un incompliment contractual greu”.

L’empresa lleidatana, representada per l’advocat Enric Rubio, va presentar una demanda perquè la justícia “declarés nul el contracte de participacions preferents perquè hi havia errors en el consentiment o dol d’omissió en la conducta de l’entitat financera. En els dos casos, a causa de la falta d’informació i informació errònia facilitada per l’entitat sobre la naturalesa, característiques, conseqüència i riscos associats al referit producte.” Per això, sol·licitava una indemnització de 408.678,49 euros per danys i perjudicis. El banc no va contestar a la demanda. El jutge afirma que “s’ha d’analitzar si es va produir una informació clara, comprensible i adequada al client respecte al producte que s’adquiriria”. Una vegada analitzar el cas, el jutge conclou que el banc no ha de presumir que “el client conegui el producte que se li ven sinó el contrari”.

Finalment, el magistrat determina que “després de la prova practicada, entenc que no consta acreditat que la part demandada complís el deure d’informació de la normativa bancària” i que l’empresa lleidatana “va adquirir un producte financer de risc desconeixent-ne les característiques. Això els ha produït una pèrdua”. Per totes aquestes raons, condemna l’entitat bancària a abonar a l’empresa lleidatana 408.678,49 euros més els interessos i els costos judicials. Hi ha la possibilitat de recórrer la sentència davant l’Audiència de Lleida.

El Suprem envia a la presó el caçador que va matar un pagès a l’Urgell

El Suprem envia a la presó el caçador que va matar un pagès a l’Urgell

Confirma la condemna de 4,5 anys per l’homicidi el 2014 a Santa Maria de Montmagastrell. L’agressor s’haurà d’ingressar al ser una sentència ferma.

El Tribunal Suprem ha condemnat a quatre anys i mig de presó el caçador de Sam Just Desvern de 80 anys Francisco Martín, que va matar un pagès de Santa Maria de Montmagastrell (Tàrrega) el desembre de 2014, per la qual cosa la sentència ja és ferma. El Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’acusat i ha ratificat la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de fa dos anys que va rebaixar un any la pena imposada per l’Audiència de Lleida, que era de cinc anys i mig, en aplicar l’atenuant molt qualificat de reparació de dany, ja que va indemnitzar els familiars del mort, Ramon Ribera, de 53 anys, representats pels lletrats Daniel Ibars i Enric Rubio, amb 400.000 euros.

La sentència s’ha d’executar per la qual cosa el condemnat haurà d’entrar a la presó, on només va estar ingressat prèviament uns mesos. En ser sentència ferma, ja només li queden dues vies excepcionals per evitar-ho: un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional o un indult. De fet, la mateixa Audiència de Lleida va deixar oberta la possibilitat de sol·licitar l’indult parcial a causa de l’avançada edat del condemnat.

En el recurs davant del Suprem, l’acusat va continuar mantenint que el tret va ser accidental durant un forcejament amb la víctima i no intencionat. S’ha de recordar que el jurat popular el va declarar culpable d’homicidi dolós al considerar provat que va tenir intenció de causar la mort. En aquest sentit, el tribunal ratifica el que van determinar l’audiència de Lleida i el TSJC, i recorda que “les lesions que presentava la víctima eren compatibles amb el tret –a boca canó- procedent d’una arma situada en perpendicular amb el coll de la víctima (…) i no va trobar residus específics de tret –plom, antimoni i bari- al guant de la mà esquerra la víctima, com hauria hagut de quedar necessàriament si hagués estat en contacte amb l’arma en el moment de la detonació”.

A més de la condemna a quatre anys i mig de presó, se li prohibeix anar o residir a la població de Santa Maria de Montmagastrell i aproximar-se o comunicar-se amb la filla o els familiars de la víctima durant set anys.

Detingut un agent de Medi Ambient del Conselh d’Aran per la mort de l’ós Cachou

Detingut un agent de Medi Ambient del Conselh d’Aran per la mort de l’ós Cachou

Se li atribueix un delicte contra la fauna, un altre de revelació de secrets i un tercer de prevaricació. L’acusat, veí de la Val, va declarar ahir a la tarda davant la jutge de Vielha i va negar els fets.Un agent de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran va ser detingut dimecres i va declarar ahir a la tarda davant la jutge per la mort de l’ós Cachou el mes d’abril passat. Va sortir del jutjat de primera instància i instrucció de Vielha en llibertat amb càrrecs. Se li atribueix un delicte contra la fauna; un altre de revelació de secrets, i un tercer de prevaricació. L’acusat, A.M.G., va negar davant la magistrada els fets que se li atribueixen, segons va explicar el seu advocar, Enric Rubio. Hores abans de la declaració, hi va haver un escorcoll al seu habitatge, al municipi de Les.

Aquesta detenció arriba mig any després que el cadàver de l’ós aparegués en un bosc de Les, el passat 9 d’abril. Va ser localitzar gràcies al dispositiu GPS que l’animal portava en un collar per facilitar-ne el seguiment, al tractar-se d’un animal considerat problemàtic (vegeu les claus). Fonts pròximes van puntualitzar que, en aquell moment, l’acusat no treballava per al Conselh Generau. Tanmateix, havia estat anteriorment a la plantilla de l’administració aranesa.

Els anys 2018 i 2019 va formar part de l’equip aranès de suport per a la conservació de l’ós, en el marc del programa Piroslife finançat per la UE. Setmanes després de la mort de Cachou, el passat 27 d’abril, va ocupar el càrrec d’agent auxiliar de Medi Ambient del Conselh Generau com a funcionari interí. Personal vinculat a la gestió de l’ós a la Val tenia accés a les localitzacions del GPS de l’ós Cachou, que es feien públiques amb diversos dies de diferència. El Conselh Generau va limitar les seves declaracions a un comunicat en el qual expressava el seu “respecte al procediment judicial i a la presumpció d’innocència de l’acusat”. Va subratllar el seu esforç a aclarir les causes de la mort de l’ós, a encarregar la necròpsia a la UAB i “posar el cas en mans dels jutjats”. La causa segueix sota secret de sumari després de sis mesos.

L’associació ecologista Ipcena, personada en la causa judicial al costat de Fapas, va celebrar que la investigació del jutjat de Vielha hagi conduït a una detenció. Les dues entitats apreciaven possibles indicis d’enverinament, com el rictus a la boca del cadàver. El portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, es va mostrar “sorprès” perquè una persona dedicada a la protecció de l’ós estigui acusada de matar un exemplar, va valorar que “no hi hagi sensació d’impunitat” i va apuntar la possibilitat que hi hagi més implicats.

Dos exemplars morts aquest any, però la població creix ja son 65
Tres mesos despès de la mort de Cachou, el cadàver d’un altre ós va aparèixer tirotejat a la regió francesa de l’Arieja, a prop de la frontera amb el Pallars Sobirà. També aquest cas és objecte d’una investigació judicial amb França. Malgrat aquestes baixes, la població d’óssos al Pirineu ha mantingut la tendència a l’alça els últims anys. Una dotzena de nous cadells, així com albiraments d’ossos que s’han afegit al cens de 2019 (vegeu SEGRE del passat dia 11) eleven la població actual a seixanta-cinc exemplars coneguts. Cap d’ells ja no està localitzat a través de dispositius GPS. Goiat ha perdut el que duia, mentre que els de les femelles Sorita i Claverina, alliberades el 2018 al Pirineu oriental, han deixat de funcionar al quedar-se sense bateria. El creixement de la població d’óssos ha anat acompanyat d’un ressorgir del moviment contrari a aquesta espècie als dos costats de la frontera.

Les claus

– Cachou, un ós “problemàtic”
Aquest ós era un dels dos considerats “problemàtics” juntament amb Goiat. Se’ls atribuïa una voracitat inusual i una preferència insòlita pel bestiar equí. Per aquesta raó, aquests dos exemplars portaven collars GPS i se’ls va aplicar mesures d’aversió per intentar modificar la seua conducta. Va ser necessari capturar a Cahou per posar-li el collar, i van substituir el que portava Goiat ja que el que duia des de la seua reintroducció el 2016, es va quedar sense bateria.

Canviar la conducta
El Conselh va recórrer a sorolls i a l’aparició de fungicides en peces de carronya per mirar de modificar la conducta de Goiat i Cachou. Aplicaven així un protocol que, en cas de fracàs, contemplava la possibilitat d’expulsar-los del Pirineu i fins i tot sacrificar-los. Aquesta última possibilitat va arribar a plantejar-se l’any passat.

– Trobat mort el 9 d’abril
Tècnics del Conselh van trobar el cadàver de Cachou  a Les el passat 9 d’abril, després de constatar que el senyal GPS no registrava moviments.

– Investigació oberta
Un primer examen va apuntar a danys per una caiguda a l’espera d’anàlisis toxicològiques, i el jutjat de Vielha va obrir una investigació sota secret de sumari.

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Li va causar un hematoma a la medul·la espinal que no van operar fins a 14 hores després de nàixer la filla. La família reclama 3.5 milions d’euros al departament de Salut pels danys ocasionats.

El 14 de novembre de l’any passat va ser el dia més feliç per als lleidatans Carmen Mejía i Ruben Carmona, que es van convertir en pares de la petita Valentina a l’hospital Arnau de Vilanova. Tanmateix, aquell dia també va començar el pitjor malson per a Carmen de 36 anys, que es va quedar paraplègica per la suposada mala aplicación de l’anestesia epidural, wue li va causar un hematoma a la medul·la espinal i que van tardar més de 14 hores a intervenir d’urgència. La familia, representada per l’advocat Enric Rubio ha presentat una reclamació de responsabilitat patrominial a l’Institut Català de la Salut (ICS) de 3.5 milions d’euros pels danys i seqüèles davant del que consideresn que ha estat una “infracció de la conducta professional i el mal funcionament del servei públic d’assistència sanitària.

Carmen Mejía explica que l’embaràs “va ser perfecte” i el 14 de novembre, quan ja estava de 40 setmanes, “vaig ingresar a l’Arnau i van decidir que em practicarien la cessaria perquè el nadó estava molt amunt”. Ja al quiròfan, li van aplicar l’anestèsia mitjançant una punció. “Vaig sentir un dolor terrible. No sé que va passar però hi va haver tres puncions: se’m va adormir gairebé tot el cos. Fins i tot els vaig dir que em queia una galta”, afegeix. La nena va naixer sense problemes cap a les 19.00 hores. Al mateix quiròfan, al sentir una forta coïssor dorsal, va sol·licitar a una infermera que li agafés la nena i que li apliquessin alguna cosa freda a l’esquena perquè li cremava.
Un cop en reanimació, la dona va comentar a les infemeres que no sentia les cames però li van dir que era normal per l’anestèsia. Tanmateix, van passar les hores i les cames no es despertaven. “Cada mitja hora els deia que no tenia cap sensibilitat”. No va ser fins passades les 10 del matí, 14 hores després del part, quan li van fer una ressonància per, posteriorment, operar d’urgència. “El neuròleg em va explicar que havien netejat la zona de l’esquena on hi havia un hematoma”. Però va seguir igual i no li van oferir cap explicació. El 19 de novembre, quatre dies després, va ser traslladada en helicòpter a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
“Allà va ser el primer cop que em van dir que mai tornaria a caminar”, lamenta. Va estar a l’Insititut Guttmann, especialitzat en lesiones medul·lars entre el 20 de gener i el 26 de març. “Alla hi havia un noi que va tenir un accident de trànsit i tenia la mateixa lesió que jo. A ell el van intervenir a les cinc hores i pot caminar ajudat amb una crossa”.

El lletrat de la família afirma que “des que es va produir la cessària amb aplicació d’anestèsia epidural fins que es va adoptar alguna mesura per verificar el motiu de la falta de sensibilitat van transcórrer més de catorze hores, un temps molt prolongat per evitar que la lesió medul·lar fos definitiva”. En tot aquest temps ni l’Arnau de Vilanova ni ningú no m’ha donat una explicació”, assegura la Carmen. Aquest diari es va posar en contacte amb el centre i amb l’ICS a Lleida, que van declinar valorar el cas.

No rep cap tipus d’atenció i sol·licita un habitatge adaptat

Onze mesos després d’haver estat mare, dels quals més de dos se’ls va passar ingressada a l’Institut Guttmann, Carmen Mejía no ha rebut cap tipus d’ajuda mèdica o psicològica. Fins i tot va haver de comprar-se una cadira adaptada per poder banyar-se i que li va costar més de quatre-cents euros. Els familiars també li han aconseguit unes barres per poder incorporar-se i fer una mica d’exercici.

La parella viu en un dúplex però la dona només pot moure’s per la primera planta, que té uns quaranta metres quadrats, i amb prou feines surt al carrer. La seua parella, Rubén Carmona, va anar a la Paeria per sol·licitar un habitatge que s’adapti a aquesta nova situació. “Em van dir que presentés la sol·licitud i que ho estudiarien però, de moment, no ens han dit res”. La seua vida també ha fet un tomb radical ja que és l’encarregat de prestar tota l’assistència i suports necessaris a la seua parella i cuidar la petita. La parella viu aquesta situació amb ràbia i impotència i el seu únic consol és veure com creix la petita Valentina, que el 14 de novembre complirà un any de vida.

Una lleidatana queda paraplègica per l’epidural del part a l’Arnau de Vilanova

Fiscalia acusa a deu suposats narcos en el judici més llarg de l’era Covid19

Fiscalia acusa a deu suposats narcos en el judici més llarg de l’era Covid19

Demana entre 4 i 9 anys de presó i assegura que traficar “era el seu mode de vida”. El judici s’allarga al no acceptar l’Audiència suspendre’l per excés d’aforament. La Fiscalia va mantenir ahir la seua acusació contra deu acusats de tràfic de drogues a Almacelles, Lleida, Balaguer i Tarragona al considerar que van actuar per enriquir-se i ho van convertir en el seu mode de vida. Així es va pronunciar el Ministeri Públic a l’última sessió d’un llarg judici, que va començar dimecres passat i es va allargar un dia més del previst després que l’Audiència de Lleida denegués la petició de les defenses de suspendre la celebració per excedir l’aforament establert  a la sala segons la normativa anti-Covid19.

En l’última sessió, celebrada ahir, també van declarar els acusats, que van negar els fets i es va escoltar part de les intervencions telefòniques als investigats. Segons la Fiscalia, les proves dels guàrdies civils que van detenir els acusats demostren la seua participació en els fets. “Traficaven amb drogues per enriquir-se, en van fer el seu mode de vida i no van actuar perquè la seua addicció els obligués a fer-ho”, va assenyalar el fiscal. Així mateix, va considerar que durant la investigació policial es van respectar els seus drets fonamentals i les proves es van recollir correctament, després que les defenses demanessin anul·lar les intervencions telefòniques al considerar que no es van fer amb garanties.

En les conclusions, la Fiscalia va mantenir la posició inicial de sol·licitar penes d’entre 4 i 9 anys per als seus acusats, en funció de la seua participació en l’organització criminal i va recordar que se’ls va intervenir gran quantitat de droga: més d’11kg de cocaïna, 4 d’heroïna i 220kg de marihuana. Tres dels nou acusats es troben en presó preventiva per aquesta causa.

Per la seua part, les defenses van sol·licitar penes mínimes o l’absolució per als defensats  i van al·legar els problemes d’addicció dels seus representats. En el cas d’un dels acusats que s’enfronta a una petició de presó més elevada, el seu advocat, Enric Rubio, va sol·licitar que en el cas que sigui condemnat se l’interni en un centre psiquiàtric o de deshabituació per la seva addicció a les drogues. El primer dia de judici a la sala hi havia 37 persones, quan l’aforament anti-Covid és de 30. Es va fixar més distancia entre els advocats (que eren 9) i es van fer més aturades.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies