Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Dos mossos jutjats després d’una agressió de policies locals de Vila-seca a un lleidatà. Els demanaven dos anys i mig de presó.

L’Audiència de Tarragona ha absolt l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener de 2013, que va resultar greument ferit. El tribunal, en el qual un dels tres magistrats ha emès un vot particular, determina que “no ha apreciat una voluntat clara i decidida de no voler investigar els fets”. També asseguren que “no s’entreveu cap motiu o interès dels acusats a ocultar els fets investigats […] ni tampoc s’acredita cap mòbil que hagués pogut induir els acusats a ocultar intencionadament dades rellevants per a la investigació.

La Fiscalia afirmava que van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions  clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas. Concretament, deia que l’intendent Morón va obligar una cap a deixar la investigació i cedir-la al sergent, que va obviar al jutjat informacions clau.
El Ministeri Públic, que inicialment demanava una condemna de cinc anys de presó pels delictes de falsedat documental del deure de perseguir delictes, va rebaixar la petició a sengles penes de dos anys i mig de presó, ja que va considerar l’atenuant de dilacions indegudes.

El lleidatà Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va dir ahir que “estem molt satisfets per què s’ha demostrar la seua innocència després de quatre anys molt durs perquè han estat acusats d’un dels delictes més grans de què es pot acusar un policia com és el de no perseguir delictes”.
Pel que fa al magistrat que ha emès el vot particular, considera que els informes hi va haver “omissions que van haver de ser deliberadament esbiaixades i mogudes per un propòsit d’ocultació de responsabilitats amb la única finalitat de cobrir els agents de la policia local”. Considera que havien d’haver estat condemnats un any i mig de presó i inhabilitats. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Els forenses determinen que el menor de 7 anys, va morir de forma sobtada per una cardiopatia congènita. Arxiven la causa contra una monitora per aquests fets.

El titular del jutjat d’Instrucció número 2 de Lleida ha arxivat la causa penal contra una monitora per la mort de un nen de 7 anys a la piscina del Club Tenis Borges Blanques el 16 d’agost de 2018. En l’auto que acorda del sobreseïment lliure de la causa, el magistrat senyala que no s’aprecia que la monitora investigada cometés cap delicte, com el d’homicidi per imprudència greu pel que estava imputada, ja que, conclou, la mort del menor no va ser per ofegament sino per una insuficiència cardiorespiratòria “amb probabilitat d’origen cardíac”. Segons va explicar ahir el advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, els forenses han determinat que el nen va morir a causa d’una cardiopatia congènita i el jutge ha determinat que la seva defensada no va cometre cap delicte ni tampoc cap “acte d’irresponsabilitat”. Simarro va destacar que el auto assenyala que la conducta de la monitora no podria haver evitar la mort del nen, que segons el jutge, es va produir de forma sobtada.

La decisió del jutjat d’instrucció 2 arriba després de que la Fiscalia arxivés en 2018 la causa contra un altre monitor, menor d’edat, al no apreciar delicte. Ambdós monitors treballaven a l’empresa Associació Esportiva Esport Actiu que gestionava un casal esportiu en el que hi participaven deu nens. Enric Rubio, el advocat de l’empresa, va valorar que “s’ha demostrat que l’entitat no va incórrer en cap negligència, que complia amb tots els requisits i que va ser una desgracia aliena a l’activitat esportiva”. La víctima, veí de Els Omellons, va morir el 16 d’agost de 2018 a la piscina del Club de Tennis Borges durant un curset de natació juntament amb 9 menors.

“El nen no va morir ofegat, sino per una cardiopatia, i la conducta de la monitora no podria haver-ho evitat”

El passat mes de setembre, l’Audiència de Lleida va arxivar la causa penal contra 3 socorristes investigades per la mort d’un nen de 6 anys que es va ofegar en les piscines municipals de Tàrrega al juny de 2018. La família de la víctima recorrerà al entendre que hi va haver negligència

La família del nen mort recorrerà al auto del jutjat d’Instrucció 2 de Lleida en front de l’Audiència Provincial al entendre que hi va haver negligència per part dels monitors i del club esportiu. El advocat de la família, Xavier Prats, va assenyalar ahir a aquest diari que mantenen que hi va haver “omissió i deixadesa d’obligacions” dels dos monitors que vigilaven als nens al curset i no es donaven les mesures de seguretat necessàries al centre. Així mateix, va insistir que no hi havia cap responsable de l’empresa que organitzava l’activitat pel que va considerar, “hi va haver una negligència”. L’arxiu de la causa no és ferma i en l’auto el jutge instructor senyala que la família del menor mort pot emprendre les accions civils o administratives que consideri necessàries.

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Els fets van tenir lloc a Vila-seca i un dels inculpats és un sergent de Lleida

L’Audiència de Tarragona va iniciar ahir el judici contra l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès, i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals, de Vila-seca, que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener del 2013. La Fiscalia afirma que els acusats van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas, per la qual cosa demana una condemna de cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa pels delictes d’omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental. En canvi, les defenses sol·liciten l’absolució. Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va assegurar ahir a aquest diari que “van actuar correctament i neguen qualsevol negligència”. Està previst que els dos acusats declarin demà.

Ahir va declarar la cap que va iniciar la investigació de la pallissa. Va explicar que les gestions que feia les traslladava al sergent Cunillera, el seu superior, per mantenir-lo informat. Segons va declarar, el sergent li va demanar reunir-se amb l’intendent que, segons la seua versió, li va demanar que revelés la identitat de l’informador (un policia local). Ella va dir que s’hi va negar adduint que “el posava en perill i partia de la confiança d’aquesta font”, i va afegir que la “tancaven sistemàticament” per parlar del cas. Finalment, la cap va deixar el cas en mans del sergent. Fiscalia diu que Cunillera i Morón van actuar sabent que, amb les poques dades aportades, el cas s’arxivaria, com va succeir.

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Dos bancs, a les sis famílies afectades

El Tribunal Suprem ha condemnat el BBVA i el Banc Sabadell a retornar 304.242 euros a sis famílies que van avançar aquesta quantitat en total per la compra de sis cases adossades a Almacelles que mai es van arribar a construir. Les famílies afectades van avançar diferents quantitats a la promotora, Habitatges Roure-Arnó, entre els anys 2005 i 2006 com a avançament per a la construcció de les adossades en un solar entre els carrers Àngel Guimerà i la carretera de Sucs. Tanmateix, la constructora va fer un concurs voluntari de creditors.

Les famílies afectades, representades pel lletrat Enric Rubio, del despatx Rubio Advocats, van iniciar una batalla judicial contra Caixa Penedès (després Banc Sabadell) i Caixa Catalunya (després BBVA), les entitats que eren darrere de l’operació, al considerar que no van exigir a la promotora-constructora un aval o una assegurança que garantís el retorn dels diners en cas de no poder entregar-se els habitatges. El jutjat de Primera Instància 4 de Lleida va desestimar la demanda el 2015 i, posteriorment, l’Audiència de Lleida només la va estimar parcialment. Les famílies van recórrer a la sala civil del Tribunal Suprem, que ara els ha donat la raó. El Suprem considera que els dos bancs “coneixien o havien de conèixer que al compte del promotor s’estaven fent ingressos dels afectats per comprar les cases, ja que era la mateixa en què es pagava el préstec hipotecari concedit per a la promoció d’habitatges”. D’aquesta manera, l’alt tribunal conclou que “és procedent estimar la responsabilitat per la restitució de totes les quantitats que els compradors van ingressar”. El Banc Sabadell ha de retornar 152.698,12 euros i el BBVA, 151.544 euros.

Dos empresaris pagaran 420.000 euros per la mort d’un lleidatà

Dos empresaris pagaran 420.000 euros per la mort d’un lleidatà

Accepten sengles condemnes de cinc mesos de presó // L’empleat, de 29 anys i veí de Lleida, va morir per culpa de l’impacte d’una pala de càrrega a Esplús.

 

El Jutjat Penal número 2 d’Osca ha condemnat a sengles penes de cinc mesos de presó dos empresaris per l’accident laboral mortal d’un veí de Lleida el 25 de maig del 2016 a Esplús a causa de l’impacte d’una pala de càrrega. Els dos condemnats també pagaran una indemnització de 420.000 euros als familiars de la víctima, representats pel lletrat Enric Rubio, com a autors d’un delicte social en concurs amb un delicte d’homicidi per imprudència greu.

Va ser un judici per conformitat que es va celebrar després de l’acord entre la Fiscalia, la defensa i l’acusació particular i també es va acordar la suspensió de la pena de presó per un període de 2 anys amb la condició que no delinqueixin en l’esmentat termini i abonin la suma fixada en concepte de responsabilitat civil.

L’accident es va produir cap a les 14.00 hores en una finca d’Esplús quan l’empleat treballava amb una pala carregadora i va comprovar que perdia oli del sistema hidràulic del braç carregador. L’home va procedir a reparar l’avaria parant la pala amb la cullera aixecada i col·locant-se a sota. Va sol·licitar l’ajuda d’un altre empleat per canviar el maneguí que degotava i, a l’afluixar una femella, el maneguí va saltar i va deixar el circuit sense oli, “la qual cosa va produir la caiguda automàtica de la cullera sobre el treballador”, segons consta en la sentència.

Per tot això, la jutgessa, amb la conformitat de les parts, ha determinat que “l’accident es va produir per no seguir les instruccions del fabricant en les tasques de manteniment, a l’haver realitzat treballs de reparació sota la cullera de la pala suspesa, sense haver assegurat els braços sobre un suport ni accionat un sistema de bloqueig del bastidor d’elevació”.

Així, els dos empresaris han estat condemnats a 5 mesos de presó i al pagament de 420.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

Notícia Diari El Segre

(Cliqueu a la imatge per fer-la més gran)

Arxiven la causa contra la cúpula dels Mossos de Lleida per l’1-O

Arxiven la causa contra la cúpula dels Mossos de Lleida per l’1-O

La va obrir d’ofici un jutge el dia del referèndum i investigava al comissari Monclús i a tres comandaments per suposada inacció. S’ha sobresegut perquè no hi ha delicte.

El jutjat d’Instrucció 4 de Lleida ha acordat el “sobreseïment provisional i l’arxiu” de les diligències penals contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra de Lleida en la causa oberta per l’1-O. Quatre comandaments, entre ells el comissari Monclús eren investigats pels suposats delictes de desobediència, revelació de secrets i falsedat documental. Es tracta del mateix cas que l’Audiència Nacional ja va rebutjar assumir al considerar que els investigats tampoc havien incorregut en un delicte de sedició, pel que la magistrada Carmen Lamela ho va retornar al jutjat d’Instrucció 4, que després d’analitzar-ho, ha decidit arxivar-ho provisionalment.

El jutjat, que va iniciar la causa d’ofici el mateix dia del referèndum, investigava si pe part de la cúpula policial va existir “una deliberada actitud passiva, planificant un servei que semblés el compliment de les ordres judicials però clarament insuficients, per al compliment de les ordres judicials però clarament insuficients per al compliment efectiu de les mateixes, així com una actitud proactiva afavoridora de la realització de la consulta”. Per a la Guardia Civil, encarregada de les diligències, “haurien desobeït les ordres del TSJC” i “van col·laborar de forma activa en la celebració del referèndum il·legal, servint les seves dotacions per a identificar i desvel·lar la posició de la resta de cossos i donar auxili a les associacions civils”.  No obstant, el jutge determina que “es van mobilitzar tots els efectius disponibles (608) i es van posar a disposició del compliment del pla operatiu”, que que no s’ha acreditat cap indici de que els investigats tinguessin poder de direcció o control sobre el dispositiu plantejat o executessin alguna ordre” i que no es van falsificar actes. El jutge conclou que el conjunt de d’indicis “no permeten la seva subsumpció en els investigats, pel que procedeix el sobre sobreseïment provisional”. Un dels advocats dels comandaments policials, Enric Rubio, es va mostrar satisfet “perquè el jutge ha cregut la versió que sempre han mantingut els investigats”.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies