Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Absolen dos acusats de no investigar una pallissa

Dos mossos jutjats després d’una agressió de policies locals de Vila-seca a un lleidatà. Els demanaven dos anys i mig de presó.

L’Audiència de Tarragona ha absolt l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener de 2013, que va resultar greument ferit. El tribunal, en el qual un dels tres magistrats ha emès un vot particular, determina que “no ha apreciat una voluntat clara i decidida de no voler investigar els fets”. També asseguren que “no s’entreveu cap motiu o interès dels acusats a ocultar els fets investigats […] ni tampoc s’acredita cap mòbil que hagués pogut induir els acusats a ocultar intencionadament dades rellevants per a la investigació.

La Fiscalia afirmava que van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions  clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas. Concretament, deia que l’intendent Morón va obligar una cap a deixar la investigació i cedir-la al sergent, que va obviar al jutjat informacions clau.
El Ministeri Públic, que inicialment demanava una condemna de cinc anys de presó pels delictes de falsedat documental del deure de perseguir delictes, va rebaixar la petició a sengles penes de dos anys i mig de presó, ja que va considerar l’atenuant de dilacions indegudes.

El lleidatà Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va dir ahir que “estem molt satisfets per què s’ha demostrar la seua innocència després de quatre anys molt durs perquè han estat acusats d’un dels delictes més grans de què es pot acusar un policia com és el de no perseguir delictes”.
Pel que fa al magistrat que ha emès el vot particular, considera que els informes hi va haver “omissions que van haver de ser deliberadament esbiaixades i mogudes per un propòsit d’ocultació de responsabilitats amb la única finalitat de cobrir els agents de la policia local”. Considera que havien d’haver estat condemnats un any i mig de presó i inhabilitats. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

Polítiques que empobreixen

Polítiques que empobreixen

El passat 29 de maig el Govern estatal, a través d’un Consell de Ministres extraordinari, va aprovar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), una mesura inclosa en el pacte de coalició entre PSOE i Unidas Podemos que la crisis del coronavirus ha accelerat. Com va dir el vicepresident segon, Pablo Iglesias, es tracta d’una “prestació no contributiva de la Seguretat Social que garanteix ingressos mínims a qui no els té” o, en altres paraules, també seves: “És una renda garantida a tota Espanya que es considera el mínim prescindible per garantir unes condicions de dignitat”.

El seu import varia en funció de la situació de les llars, influint el nombre de persones que hi visquin, els menors a càrrec, i anirà dels 462€ fins als 1.015€ mensuals i es destruirà en 12 pagues. Podran sol·licitar-ho les persones que l’any anterior hagin tingut uns ingressos per sota de la renta garantida anual, així com aquelles que, en el portem d’any actual, presenten una quantitat inferior a aquest llindar. A més, s’ha fixat un límit referit al patrimoni net sense tenir en compte l’habitatge habitual. Els sol·licitants hauran de tenir entre 23 i 65 anys i comptar almenys amb un any de residència a Espanya. També es podrà demanar a partir dels 18 en cas de tenir un menor a càrrec.

El Govern estima que beneficiarà a unes 850.000 famílies (al voltant de 2,3 milions de persones) i que tindrà un cost de 3.000 milions a l’any. Una de les incògnites és d’on sortiran els diners per a cobrir l’Ingrés Mínim Vital. Al respecte, a ningú se li escapa que els pressupostos públics són finits, així que dependrà dels ingressos disponibles i de la priorització que faci el Govern del conjunt de despeses. És a dir, o s’augmenten els ingressos (ja sigui via impostos o emissió de deute públic) o s’eliminen o posposen altres partides de despeses.

Sense cap mena de dubte, tota mesura que s’adopti per a reduir les taxes de pobresa benvinguda sia, però convé no emportar-se un engany, ja que el Govern no és precisament qui genera principalment la riquesa i el desenvolupament d’un país i menús encara amb mesures de tall populista, sota la perspectiva de reduir pobresa, però que en realitat, poden conduir a fer-la més endèmica, en el sentit de generar un ampli sector de la societat que acabi vivint del subsidi i de les ajudes, sense esforç, il·lusió ni perspectives vitals.

En realitat, qui realment genera riques d’un país són els autònoms i els petits empresaris que no eneten d’hores ni horaris, que ho arrisquen gairebé tot per a posar en marxa o donar continuïtat a aquell projecte empresarial que li roba hores de son i que, a més a més, són els que amb esforç i dedicació, creen els necessaris i imprescindibles llocs de treball que dignifiquen a les persones. El Govern pot adoptar mesures concretes d’estímul per a la econòmica i també crear ajudes concretes i excepcionals, però presentar el anomenat Ingrés Mínim Vital com una mesura de gran abast i calat com ho va fer el vicepresident, no és el que més li convé a una societat amb més de tres milions d’aturats i on els nostres joves universitaris, en la seva gran majoria, han d’emigrar a altres països per poder trobar una feina, pel qual l’Ingrés Mínim Vital, més enllà de ser excepcionalment necessari per tallar la pobresa severa, especialment la infantil, no ha de ser una mesura que acabi per estimular una societat de pobres que depenen, a més a més, del subsidi estatal aprovat i sostingut pels polítics, no sigui que acabem com en altres països amb grans possibilitat econòmiques degut a recursos naturals, però on hi ha un ampli sector de la societat que viu de les ajudes públiques.

Comprés l’anterior, seria bo que el Govern desveli com afrontarà aquest cost que diu que rondarà els 3.000 milions d’euros, pel que, juntament a l’anunci de la mesura, el raonable i convenient, hauria sigut l’anunci de altres mesures que vagin en la línia d’ajudar als autònoms i petites empreses, més enllà dels ERTES que, de moment, els han permès mantenir els llocs de treball. En aquest sentit, no és cap secret que la falta de liquiditat comporta un augment de la morositat. Abans del COVID-19, amb caràcter general, els autònoms i les pimes eren els que més patien els impagaments dels seus proveïdors, sobretot de les grans companyies i de les Administracions Públiques (AA.PP). Segons un estudi dut a terme recentment per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, ara són precisament els autònoms i les PIMES els que no poden afrontar els pagaments segut a la falta de liquiditat derivada de la crisis sanitària. Indubtablement, el tancament dels establiments, la falta d’activitat absoluta des de mitjans de març, el funcionament a ralentí durant aquets dies de desescalada, associat al manteniment de la plantilla, són elements que generen preocupació en les empreses davant un futur molt incert.

Des de la mencionada Plataforma, en les últimes setmanes s’han presentat multitud de propostes per a injectar liquiditat, totes elles sense risc ni cost, ni garanties col·laterals per a les arques públiques i les empreses. Entre d’altres, que el Govern retorni els IVA’s pendents de compensar; que es creï una línia ICO per pagar les factures pendents a interès zero; que s’alliberin part dels 12.000 milions d’euros de romanent que tenen els Ajuntaments retinguts en els comptes per a que paguin als seus proveïdors; que mitjançant un Real Decret Llei s’obligui a les Administracions Públiques i a les grans companyies amb balanços sanejats i capacitat de finançament a liquidar urgentment els pagaments pendents a proveïdors (15.000 milions d’euros en el cas de les AA.PP i 122 milions en les companyies del Mercat Continu); que s’agilitzin els tràmits burocràtics i hi hagi un criteri consensuat únic que permeti a pimes i autònoms facturar els contractes públics paralitzats per la crisis sanitària del coronavirus. Si el Govern posa en marxa aquesta mesura per a agilitzar i assegurar tots els cobraments i els pagaments, s’estaria injectant sàlvia des de l’arrel a tot l’entramat empresarial, generant la necessària cadena de pagaments i la circulació del diners.

En definitiva, durant els últims mesos, com a conseqüència del COVID-19, el Govern ha adoptat moltes mesures per a fer front a una crisis sanitària l’abast de la qual, com en molts altres països del nostre entorn, no havia previst ni de lluny, però li queda moltíssima feina per a fer en la vessant econòmica, sense que l’Ingrés Mínim Vital pugui emmascarar la necessitat d’adoptar mesures que permetin realment fer front al seu cost i generar la confiança necessària per a que es diguin a terme inversions i projectes empresarials que generin autèntica riquesa i llocs de treball, relegant els subsidis a allò que realment han de ser: ajudes limitades en el temps i absolutament excepcionals.

Enric Rubio i Gallart
Advocat – Doctor en Dret

Keep Calm

Keep Calm

Els dispositius electrònics ens donen accés a gairebé tot o això creiem i aquella immediatesa és precisament la seva llaminadura. Ens comuniquem amb qui volem i a l’hora que volem, per més lluny que estigui. Enviem i rebem fotos i vídeos a la velocitat de la llum o ho pengem en qualsevol plataforma per mostrar on hem viatjat o el que som capaços de fer. Ja no hem d’anar al silenciós menjador de cada casa, al que abans hi anaven els nostres pares, per a agafar un d’aquells volums pesadíssims i buscar el significat de tal o qual paraula, la biografia d’un determinat personatge o el mapa d’aquell país llunyà. Avui en dia, aquelles enciclopèdies ni tal sols decoren ja sino que són un vestigi del passat en el que s’hi acumula la pols. Google ens proporciona tot això i ho fa en dècimes de segon. El mateix passa amb el comerç. Qualsevol cosa és possible adquirir-la usant el mòbil, la tablet o l’ordinador personal. En només un parell de dies, unes hores o uns minuts algú desconegut prem el intèrfon i t’ho entrega personalment. És més, l’aplicació corresponent t’informa d’on és la teva comanda i, si és menjar ràpid, si ja està en preparació i el temps estimat que falta per la seva entrega. El dia que la connexió d’internet és dèbil i aquella informació no flueix amb la rapidesa habitual, desesperem.

Ho volem tot ara i tenim accés immediat a tot i no obstant, degut a la globalització i al consumisme, potser formem part de les generacions que, en realitat, més esperen. És un contrasentit, però fem cues al banc o als caixers, al cinema o al teatre, per accedir a un concert o agafar un avió.  Esperem el nostre torn a aquella parada de taxi o al supermercat, ja sigui a la pescateria, carnisseria o al passar per caixa. Qui no recorda les interminables cues que van fer en aquell parc d’atraccions. Això sí, res és comparable a l’espera a la qual ens sotmet l’actual pandèmia del coronavirus que ens obliga a estar confinats a les nostres llars. Per dur que sigui, s’ha de mantenir la calma encara que siguem conscients les terribles conseqüències sanitàries, socials i econòmiques.

Mentrestant i amb ànims d’esmorteir la gravetat de la situació, estem assistint a un cúmul de noves normes que indubtablement són necessàries i imprescindibles per que, lluny d’aportar seguretat jurídica, són fruit de la rapidesa i de la improvisació i la redacció de la qual és més que discutible. El coronavirus ho supera tot i pot entendre’s la monitorització legislativa a la qual assistim. NO obstant, la inicial declaració de l’Estat d’Alarma i els consegüents Reials Decrets, són un bon exemple d’imprecisió i falta de claredat, fruit, de la seva redacció veloç davant de la falta de tota previsió estratègica. Tot i que el seu objectiu és donar resposta concreta a les fatals conseqüències d’aquest tsunami, el seu contingut és bigarrat, contradictori i genera innumerables dubtes que tracten de clarificar-se amb noves normes que corregeixen les dictades tot just unes hores abans. Per descomptat, la crisis generada pel COVID-19 provocarà una allau de procediments als nostres tribunals, però molts d’ells seran també per solucionar les diverses interpretacions, sobre l’abast i concreció de les preteses solucions que anuncien i desenvolupen aquests Reials Decrets dictats ex profeso.

El temps és imparable i els nostres projectes vitals també, per molt que el camí es torci o que passi quelcom imprevist i aterridor com el que estem vivint. L’important és evitar que la desesperació aflori i, amb ella, la pèrdua de capacitat de concentració i reacció. Els vents ferotges ens obliguen a subjectar fort el timó per a mantenir el rumb i capejar el temporal, sense que els nervis i la por ens devorin. Per això, i malgrat tot, keep calm, no ens queda una altra.

Enric Rubio i Gallart
Advocat- Doctor en Dret

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Exculpada de la mort d’un nen en unes piscines de Les Borges

Els forenses determinen que el menor de 7 anys, va morir de forma sobtada per una cardiopatia congènita. Arxiven la causa contra una monitora per aquests fets.

El titular del jutjat d’Instrucció número 2 de Lleida ha arxivat la causa penal contra una monitora per la mort de un nen de 7 anys a la piscina del Club Tenis Borges Blanques el 16 d’agost de 2018. En l’auto que acorda del sobreseïment lliure de la causa, el magistrat senyala que no s’aprecia que la monitora investigada cometés cap delicte, com el d’homicidi per imprudència greu pel que estava imputada, ja que, conclou, la mort del menor no va ser per ofegament sino per una insuficiència cardiorespiratòria “amb probabilitat d’origen cardíac”. Segons va explicar ahir el advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, els forenses han determinat que el nen va morir a causa d’una cardiopatia congènita i el jutge ha determinat que la seva defensada no va cometre cap delicte ni tampoc cap “acte d’irresponsabilitat”. Simarro va destacar que el auto assenyala que la conducta de la monitora no podria haver evitar la mort del nen, que segons el jutge, es va produir de forma sobtada.

La decisió del jutjat d’instrucció 2 arriba després de que la Fiscalia arxivés en 2018 la causa contra un altre monitor, menor d’edat, al no apreciar delicte. Ambdós monitors treballaven a l’empresa Associació Esportiva Esport Actiu que gestionava un casal esportiu en el que hi participaven deu nens. Enric Rubio, el advocat de l’empresa, va valorar que “s’ha demostrat que l’entitat no va incórrer en cap negligència, que complia amb tots els requisits i que va ser una desgracia aliena a l’activitat esportiva”. La víctima, veí de Els Omellons, va morir el 16 d’agost de 2018 a la piscina del Club de Tennis Borges durant un curset de natació juntament amb 9 menors.

“El nen no va morir ofegat, sino per una cardiopatia, i la conducta de la monitora no podria haver-ho evitat”

El passat mes de setembre, l’Audiència de Lleida va arxivar la causa penal contra 3 socorristes investigades per la mort d’un nen de 6 anys que es va ofegar en les piscines municipals de Tàrrega al juny de 2018. La família de la víctima recorrerà al entendre que hi va haver negligència

La família del nen mort recorrerà al auto del jutjat d’Instrucció 2 de Lleida en front de l’Audiència Provincial al entendre que hi va haver negligència per part dels monitors i del club esportiu. El advocat de la família, Xavier Prats, va assenyalar ahir a aquest diari que mantenen que hi va haver “omissió i deixadesa d’obligacions” dels dos monitors que vigilaven als nens al curset i no es donaven les mesures de seguretat necessàries al centre. Així mateix, va insistir que no hi havia cap responsable de l’empresa que organitzava l’activitat pel que va considerar, “hi va haver una negligència”. L’arxiu de la causa no és ferma i en l’auto el jutge instructor senyala que la família del menor mort pot emprendre les accions civils o administratives que consideri necessàries.

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Jutgen dos caps de mossos acusats de no investigar la pallissa a un lleidatà

Els fets van tenir lloc a Vila-seca i un dels inculpats és un sergent de Lleida

L’Audiència de Tarragona va iniciar ahir el judici contra l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès, i el sergent lleidatà Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals, de Vila-seca, que van clavar una pallissa a un veí de Lleida el gener del 2013. La Fiscalia afirma que els acusats van evitar impulsar la investigació i van obviar informacions clau amb l’objectiu que el jutjat arxivés el cas, per la qual cosa demana una condemna de cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa pels delictes d’omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental. En canvi, les defenses sol·liciten l’absolució. Enric Rubio, lletrat de Cunillera, va assegurar ahir a aquest diari que “van actuar correctament i neguen qualsevol negligència”. Està previst que els dos acusats declarin demà.

Ahir va declarar la cap que va iniciar la investigació de la pallissa. Va explicar que les gestions que feia les traslladava al sergent Cunillera, el seu superior, per mantenir-lo informat. Segons va declarar, el sergent li va demanar reunir-se amb l’intendent que, segons la seua versió, li va demanar que revelés la identitat de l’informador (un policia local). Ella va dir que s’hi va negar adduint que “el posava en perill i partia de la confiança d’aquesta font”, i va afegir que la “tancaven sistemàticament” per parlar del cas. Finalment, la cap va deixar el cas en mans del sergent. Fiscalia diu que Cunillera i Morón van actuar sabent que, amb les poques dades aportades, el cas s’arxivaria, com va succeir.

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Condemnats a tornar 304.242€ per cases que no es van fer a Almacelles

Dos bancs, a les sis famílies afectades

El Tribunal Suprem ha condemnat el BBVA i el Banc Sabadell a retornar 304.242 euros a sis famílies que van avançar aquesta quantitat en total per la compra de sis cases adossades a Almacelles que mai es van arribar a construir. Les famílies afectades van avançar diferents quantitats a la promotora, Habitatges Roure-Arnó, entre els anys 2005 i 2006 com a avançament per a la construcció de les adossades en un solar entre els carrers Àngel Guimerà i la carretera de Sucs. Tanmateix, la constructora va fer un concurs voluntari de creditors.

Les famílies afectades, representades pel lletrat Enric Rubio, del despatx Rubio Advocats, van iniciar una batalla judicial contra Caixa Penedès (després Banc Sabadell) i Caixa Catalunya (després BBVA), les entitats que eren darrere de l’operació, al considerar que no van exigir a la promotora-constructora un aval o una assegurança que garantís el retorn dels diners en cas de no poder entregar-se els habitatges. El jutjat de Primera Instància 4 de Lleida va desestimar la demanda el 2015 i, posteriorment, l’Audiència de Lleida només la va estimar parcialment. Les famílies van recórrer a la sala civil del Tribunal Suprem, que ara els ha donat la raó. El Suprem considera que els dos bancs “coneixien o havien de conèixer que al compte del promotor s’estaven fent ingressos dels afectats per comprar les cases, ja que era la mateixa en què es pagava el préstec hipotecari concedit per a la promoció d’habitatges”. D’aquesta manera, l’alt tribunal conclou que “és procedent estimar la responsabilitat per la restitució de totes les quantitats que els compradors van ingressar”. El Banc Sabadell ha de retornar 152.698,12 euros i el BBVA, 151.544 euros.

Aquest lloc web empra cookies per a que vosté tingui la millor experiencia d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l’enllaç per a una major información a plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies